Ahir vaig arribar a replantejaments de la formació i evolució del cosmos molt remarcables...almenys per a mi. Sabem que la matèria està composta per àtoms, neutrons i electrons com a elements bàsics de forma de vida. Aquests tenen formes esfèriques i no són tots de iguals en la seva estructura (per bé que presenten unes característiques de base iguals). I tot el que ens envolta està format per aquesta base d'unitats atòmiques entrellçades i en ordre. Llavors vaig pensar: "què em recorda aquesta conjunt de esferes, de diferents tamanys i moviments però en equilibri estable que ho encabeix tot?" I l'Univers va ser que vaig trobar més similar a aquesta estructura...Milers de milions de galaxies i nebuloses formades per unitats bàsiques esfèriques, unes fixes i unes altres es mouen al voltant d'unes altres...Certament la similitud hi és, i es mantenen en equilibri (sempre hi ha estels que desapareixen i planetes que moren, però es que els àtoms no defalleixen...els àtoms també moren i desapareixen). Per fer-ho més comprensiu: si amb un microscopi superpotent mirem l'estructura dels àtoms es veu un univers dins de cada estructura bàsica de matèria...i nosaltres com a habitants d'una forma de vida esferica bàsica en equilibri amb altres elements (com la lluna), no podem estar vivint en un àtom que unit amb molts d'altres forma una estructura de vida bàsica englobada en un altre univers; és a dir, el nostre univers podria ser un forma de vida primitiva d'una altra dimensió...si fos així, quines magnituds de temps i tamany tindria la dimensió de la qual nosaltres només som inquilins d'un àtom que unit als altres crea una forma de vida que conviu amb moltes altres formes de vida en un nou inmens univers (situat a un nivell atòmic superior)?
També ens ho podem replantejar a la inversa: pot ser que dins els àtoms que ens formen hi hagi formes de vida (que viuen a un nivell atòmic inferior)?
