Pels núvols

El núvol vola, deixa passar la llum i s'hi associa per mostrar-nos esplèndides perspectives de com la vida s'entrellaça amb ell mateixa, també s'enfosqueix i s'ofusca i no permet que res llueixi per si mateix, es mou amb total llibertat només guiat per una força indescriptible que el manté en el seu camí en ordre anàrquic i instintiu mostrant-li els paratges més inòspits. El núvol ho veu tot amb perspectiva; la sinèrgia de la vida, i no permet que cap ens terrenal distorsioni el seu rol, i, la més preciada de les virtuts: desapareix; de la nit al dia ens veiem mancants de la seva presència i mai sabrem on ha partit ni quines meravelles li queden per viure...tot i que resta viva l'esperança de tornar-lo a veure, perquè el núvol sempre torna.