martes, diciembre 19, 2006

El canvi climàtic a la Plana de Vic


S’hauran adonat que últimament s’ha estat parlant molt del canvi climàtic a nivell mediàtic; que si augmentarà la temperatura global, que si passaran grans catàstrofes a nivell mundial, que si augment del nivell del mar, grans sequeres, desertificacions… i malgrat tot seguim sotmesos en la més profunda passivitat davant d’uns aconteixements que ja s’estan desenvolupant al nostre voltant.
Els proposaré un exercici de reflexió que espero els toqui d’una miqueta més a prop, per donar-els’hi una mica més d’informació per fer que el seu criteri de decisió estigui una mica més fonamentat: els hi plantejaré la situació en un futur proper de la Plana de Vic.
Per poder fer això haig d’aclarir uns quants conceptes tècnics perquè vegin que les argumentacions posteriors estan fonamentades.
Primerament, definiré el canvi climàtic com la distorsió dels sistemes climàtics a nivell mundial degut a les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Aquests gasos son produïts en excés principalment per les activitats humanes i els components més importants són el Diòxid de Carboni (CO2), l’Òxid Nitrós (N2O) i el Metà. Aquests gasos se situen a la part més llunyana de la Terra abans de l’Espai, a l’atmosfera, i creen una barrera que permet que els rajos solars entrin però que, una vegada reflectits per la superfície terrestre, xoquin amb la barrera gasosa i tornin a incidir sobre la Terra de forma repetida creant una alteració de la temperatura mitjana del Planeta (talment un hivernacle d’hortalisses).
Què causa aquests gasos? D’on prové tant de CO2? Bé, la resposta és senzilla: de l’activitat humana. Per donar una idea numèrica de la procedència diré que el 24% dels gasos venen de la creació d’energia, el 14% de la indústria, el 14% del transport, el 14% de l’agricultura i el 18% dels usos del sòl (la desforestació, entès com la pèrdua de capacitat d’absorbir aquests gasos). També cal aclarir que del conjunt d’emissions, el 57% provenen de la crema de combustibles fòssils, per tant, hi incloem el sector energètic, l’industrial i el transport, que són els sectors on major incidència podem provocar nosaltres com a consumidors.
Una vegada aclarits els entrellats del “què” i el “perquè” el més lògic és parlar de les conseqüències que pot tenir aquest efecte sobre nosaltres. Alguns fins i tot pensaran que serà positiu perquè es podrà anar més a la platja! La realitat que s’amaga darrere d’aquest fenomen és bastant més dramàtica, li pesi a qui li pesi.
Per començar, aquest escalfament global no afectarà de la mateixa manera a totes les regions del planeta, ans al contrari, per això crec convenient que ens centrem en la zona Mediterrània i, en concret, a La Plana de Vic. A nosaltres ens tocarà viure (si no fem res al respecte) una gran davallada de les precipitacions i de les aigües procedents del desglaçament primaveral, i conseqüentment quedarem exposats a sequeres molt severes (es calcula que podem arribar a perdre el 30% de les reserves aqüíferes mitjanes si la temperatura augmenta en 3º de mitjana). Així doncs, oblidem-se de les sequeres patides en els darrers anys i preparem-se per enfrontar-nos a restriccions d’aigua realment dures. Aquesta reducció de l’aigua disponible comportaria al mateix temps un augment de la susceptibilitat a patir onades de calor, i estem parlant de onades de calor que superin perfectament en 5º-10º les temperatures màximes estiuenques. Si sumem l’augment de temperatura a la pèrdua dels sistemes d’aigua dels ecosistemes i dels subsòls, ens trobem en que el risc d’incendis a gran escala es multiplica de manera exponencial (i precisament La Plana està rodejada de superfície boscosa). Els sembla preocupant ara? Doncs esperin, perquè això no és tot.
Quines conseqüències por tenir per a la seva butxaca això? Ja que sembla que l’única cosa que ens preocupa son els preus de les hipoteques, jo els garanteixo que quan tot això passi els preus de l’habitatge cauran, però també els puc dir del cert que aquesta no serà la seva principal preocupació. Imaginin-se per un moment els efectes que pot tenir la falta d’aigua i l’augment de les temperatures extremes sobre els sistemes productius agrícoles, ramaders i les indústries agroalimentàries (sectors de pes a La Plana). Bé, si no són capaços de deduir-ho els ajudaré:
Deixant apart les conseqüències gravíssimes sobre la fauna i la flora local, podem dir que el primer esglaó a analitzar és l’agricultura. Actualment els cultius de secà que tenim a la Plana ja son improductius i han subsistit fins ara gràcies al règim de subvencions provinents de la UE. Ara bé, qualsevol científic o enginyer agrònom mínimament capacitat estarà d’acord amb que donada una pèrdua de les reserves d’aigua del 30% no hi haurà absolutament cap camp que pugui produir. Si a això hi afegim que l’abonament provinent dels purins desprèn Metà i Òxid Nitrós, ja podem plegar veles perquè en abonar un camp encara empitjoraríem la situació. D’acord doncs, perdem la producció agrícola de les nostres terres. En realitat no és un fet massa preocupant ja que la població ocupada i depenent d’aquest sector és bastant petita.
Anem a parlat del següent sector afectat: el sector ramader. Quan parlem ramaderia a la Plana parlem del sector porcí. Bona part de l’estructura productiva de la nostra regió està vinculada al sector porcí i a la indústria agroalimentària. Sabem que els cereals que ens aporten els nostres propis camps serveixen per alimentar el bestiar i per alimentar grans empreses de pinsos instaurades a la Plana. Si la producció pròpia de cereals desapareix, encara es podran substituir per importacions que presumiblement seran més cares: problema solucionat. Ara bé, què passarà amb les restriccions d’aigua? Què passarà amb les estrictes mesures de control sanitari si augmenten les temperatures extremes en 8º? Què passarà amb les granges de porcs durant les onades de calor? Posem que el sistema de granges de porcs es torna insostenible per la incapacitat de proporcionar aigua als animals (degut a les restriccions) i per l’augment de les morts de caps de bestiar per la calor (a l’estiu). Tot i això, la indústria càrnica transformadora encara podria importar els porcs d’Alemanya, que ja és un important competidor en la cria de porcs. A quin preu els importaria? Ja que estem fixant-nos en una perspectiva temporal d’uns 40 anys, seria un greu error obviar l’esgotament de la principal font energètica de la nostra economia: el petroli. Així, posant per cas que al 2040-50 haurem d’importar els porcs d’Alemanya, quin serà el preu del transport quan els preus del petroli estiguin tocant sostre abans de l’esgotament? Quan hi anem incloent variables la cosa encara pinta més negra, oi? Bé, d’una manera o una altra els preus dels inputs de la indústria càrnica augmentaran de forma considerable: el preu del porc, el preu de l’aigua, el preu de l’energia... Així doncs, els nostres escorxadors i grans empreses transformadores instal·lades a la Plana veuran uns forts increments en els seus costos i al mateix temps hauran de fer front a una severa reestructuració de les mesures sanitàries i de control degut a l’augment de les temperatures (això es pot traduir en un augment de l’esforç energètic per mantenir les baixes temperatures necessàries, cosa que comportaria un augment dels costos energètics afegit a l’augment simultani de la factura energètica degut a l’encariment en el mercat). No sé vostès, però la situació plantejada, i perdonin-me si peco de catastrofista, em fa pensar en un filet de carn magra a preu d’or i unes taxes d’atur insostenibles.
Per tant, només cal tenir una mica d’intuïció i saber sumar aritmèticament per veure que els efectes adversos del canvi climàtic sumats a la dependència energètica en combustibles fòssils poden ocasionar un increment substancial dels preus dels consums bàsics com l’aigua, l’electricitat i els aliments, i la reducció dràstica de l’activitat econòmica per la tardança en l’adaptació estructural del teixit productiu, amb la conseqüent i òbvia semi-anihilació auto-promoguda del sector tradicionalment més important a la La Plana de Vic, un sector que és una tradició, un sector que dóna identitat a la nostra regió arreu, un sector que no podem deixar perdre ara que encara podem evitar la catàstrofe. Si tan ens estimem aquesta terra, potser que comencem a fer alguna cosa per conservar-la. Posted by Picasa