domingo, abril 10, 2005

Cicles

Heu escoltat mai la novena simfonia de Beethoven?La melodia de la cançó és una definició de la vida mateixa...aquells moments en que estàs a baix de tot, no pots alçar el cap, quan només et queda aferrar-te a un filet d'esperança...on la més ínfima de les coses ha de ser la teva font d'esperança, quan has de convertir el simple vol d'un ocell en la cosa més important del teu pèssim dia. I llavors de cop, ets a dalt de tot, no saps com, ni perquè, però has anat seguint involuntàriament aquella corrent que t'ilumina els ulls i et trobes amb forces per fer el que sigui, no hi ha res que pugui amb tu, estàs a tope i una vegada ets a dalt...iep!!no t'oblidis de degustar'ho, no t'oblidis de fer aquella foto mental que en pitjors moments, quan el cicle segueixi, et recordi que tot passa i que tornaràs a estar al cim, és qüestió de temps, tranquils, la felicitat no dura per sempre, però el que si que és per sempre és el seu caràcter cíclic. Quan estigueu a dalt no us oblideu que esteu a dalt, és més redordeu-vos'ho en cada moment, cada segon heu de fer-vos venir aquella sensació al pit que us fa estar segurs de que no hi ha sensació millor; no passeu de llarg, pareu-s'hi un moment...aprecieu la música en les parts bones del cicle, i seguiu el filet que d'aquesta queda en els mals moments: és la novena simfonia.